Relax, il·lusió i ganes de treballar

Acadèmicament, ja estic de vacances. Sembla mentida que hagin passat nou mesos d'aquell "primer dia a la uni" i de tota la desorientació que portàvem a sobre, però bé, toca deixar enrere aquest any de novata i el balanç és prou satisfactori. Vull pensar que he après moltes coses que em serviran en un futur no gaire llunyà i, sobretot, que he crescut com a persona, que he guanyat en confiança amb mi mateixa i que, poc a poc, estic aprenent a espavilar-me en aquest món tan competitiu. Ara toca un descans -espero!- ben merescut. Però, com no podia ser d'una altra manera, amb moltes idees al cap i ganes de fer coses... 

Col·laboro des de principis de febrer amb Llums de la Ciutat, un espai creat per companys de la meva facultat on som nosaltres, els estudiants, els qui tenim l'oportunitat d'elaborar els nostres propis continguts en ràdio, televisió, o en la revista de Llums. Fins ara no m'hi he pogut implicar tant com voldria -coses del procés d'adaptació a la uni...-, però ara toca posar-s'hi al 100% perquè aquest nou projecte, Llumsmedia de Produccions S.L., pugui sortir endavant...

La filosofia de les 'llumetes' m'ha atret des d'un bon principi. Ambició i moltes ganes de créixer i seguir aprenent, però sempre amb molta empenta i esforç i, sobretot, amb molt bon rotllo. I ara una servidora aportarà el seu granet de sorra un cop per setmana!

Em trobareu cada dimecres, a la secció de Cultura. Llibres, exposicions, el que se m'acudeixi. També, i això em fa especial il·lusió, m'encarregaré de les cròniques de MotoGP per la secció d'Esports... :-P I, si el temps i agendes ho permeten, alguna entrevista també caurà. També participaria a alguna de les tertúlies d'esports a ràdio i, amb una mica de sort, podré treure la multitasking que porto dins i fer una mica de tele... he dit ja que me'n moro de ganes? No? Doncs això.

No puc fer més que agrair a la família de Llums de la Ciutat per donar-me aquesta oportunitat que penso aprofitar al màxim i donar el 100% de mi mateixa. Em sobren les ganes d'aprendre i tinc l'oportunitat de créixer juntament amb un projecte com aquest...

Què més puc demanar?

Meme literari

He aprofitat que ja vaig un pèl més tranquil·la d'exàmens per a fer una entrada una mica diferent. Qui em conegui una mica ja sabrà que m'agrada molt llegir, i després d'haver vist aquest test al blog de la Clara, no me n'he pogut estar... i, la veritat, m'ho he passat la mar de bé recordant novel·les i escollint entre totes les que he llegit.

I vosaltres, heu llegit algun d'aquests llibres? Què us han semblat? Accepto (és més, exigeixo) recomanacions, ara que queda poc per les vacances! :)



L'últim llibre que he llegit: Strange case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde, de Robert Louis Stevenson, un clàssic al qual feia temps que li anava al darrere. Vaig trobar fa poc una edició bastant econòmica en anglès de Penguin Books, i no vaig dubtar en endur-me'l :)

Un llibre que va canviar la meva forma de pensar: La elegancia del erizo, de Muriel Barbery. Potser perquè el vaig llegir en 'hores baixes', però de seguida em va omplir d'optimisme...

L'últim llibre que em va fer plorar: No crec que trobi mai un llibre que em faci plorar tant com Marina, de Carlos Ruiz Zafón.

La nostàlgia es diu... Trieste.

Primer de tot, he de dir que, sí, he fet una rentada de cara al blog. La qüestió era renovar-se o morir, i en aquest nou trencaclosques trobareu des d'anècdotes personals a articles escrits per a classe o les col·laboracions que faig, passant per allò que escric quan les muses acompanyen. Sigueu benvinguts, doncs, a aquesta nova versió del blog! :)

Avui, amb el solet que ens acompanya, encetem un nou mes. És l'April Fool's Day i me n'adono de com està passant, de ràpid, aquest 2011. I m'he posat a recordar del moment més feliç de tot el que portem d'any. No en fa ni un mes, d'això. Es tracta del passat Carnestoltes, que vaig tenir la sort de poder passar al nord-est d'Itàlia (Trieste, Udine... i Venècia!!). He llegit, a més, l'article de La Trieste de Magris a Llums de la Ciutat, i m'he posat encara més nostàlgica. Trieste té una de les platges més boniques (i tranquil·les! I NETES!) que he vist mai, i és un indret molt acollidor, malgrat la Bora (un fort vent característic de la zona)...