Millor prendre-s'ho amb humor

foto: aprofitaré per a fer autobombo

Venècia, en una de les nombroses, estretes i freqüentadíssimes calles que porten fins al pont de Rialto. La meva sorpresa és majúscula quan m'aturo en una de les botigues de souvenirs i em trobo amb aquesta samarreta, juntament amb les de I love Italia o les de la Università di Venezia que tant es porten des de fa uns anys. I <3 BUNGA BUNGA. Dosis de sarcasme i de sorna a dojo.

Reconec que se'm va escapar una petita rialla quan la vaig veure. En canvi, les meves companyes de viatge, totes dues italianes, se la van quedar mirant amb una cara de ràbia i desdeny que al principi no vaig saber comprendre. Suposo que aquest deu ser un tret que ens diferencia dels nostres 'amics' transalpins. Parlo del nostre sentit de l'humor tan típicament català, amb aquesta ironia fina i la capacitat de riure'ns de nosaltres mateixos o, al menys, prendre'ns tot allò que passa al nostre voltant amb una mica de bon rotllo.

No obstant, és normal que un país amb un patrimoni cultural tan envejable senti vergonya al veure la imatge que la seva classe política ha exportat a la resta del món: la d'un president faldiller i corrupte que té a les seves mans un país que es troba també en una situació gairebé crítica, amb un deute públic que en aquests moments arriba, agafeu-vos fort, al 120% del PIB. "Si fos per mi, dimitiria", assegurava Berlusconi recentment, després de dir que no es presentaria a les generals del 2013, i jo em pregunto quantes cullerades de cinisme haurà posat en aquestes paraules.

Tot plegat, em recorda al Nadal, quan vaig enviar a la família que em va acollir l'estiu passat a Pordenone una cistella amb una ampolla de cava... i un caganer amb la figura de Silvio Berlusconi. A les poques hores vaig rebre un mail d'ells: "hem mort de riure quan ens hem adonat que el caganer era en realitat el nostre estimadíssim Premier. Som l'enveja de tot el barri. On l'has comprat? Que te'n podríem encarregar uns quants  més!?". Ho veieu? Amb una mica de sentit de l'humor, tot és una mica més fàcil...