Un 'clàssic' sempre dóna molt de sí. Totes les cadenes de televisió compten els dies que queden per a què arribin, els informatius d'esports dediquen programes i programes per analitzar-ne l'abans i el després, els aficionats surten el carrer, per a celebrar, o per a beure i oblidar, o per acabar en una batalla campal contra els Mossos a Canaletes i els voltants. Els bars s'omplen de gom a gom i el país sencer queda totalment paralitzat.
Fins aquí, tot bé. Ara, imaginem-nos tot això multiplicat per quatre.
Si m'ho haguessin dit al principi de temporada, o abans, quan Mourinho va signar pel Madrid, m'hauria espantat moltíssim. A 'ese portugués' li tenia un gran respecte, sobretot després d'aquella dolorosa eliminatòria de Champions contra l'Inter. Ara bé, després del 5-0 a la Lliga, i de les múltiples perles que han sortit de la seva boca... la cosa ha canviat completament. No estic gens nerviosa (la cosa canviarà cap a les 21.30, suposo), i si ho vam poder aconseguir una vegada, podem aconseguir-ho totes les que vulguem. Per probabilitat, algun hauríem de perdre. Però sempre apareixerà Pep per a trencar-nos les estadístiques: ha guanyat tots els clàssics que ha disputat com a entrenador. Cinc de cinc.
Avui toca al Bernabéu, i hi arribem amb l'entusiasme i l'humiltat que ens caracteritza. Ja han quedat oblidades les imatges dels nostres jugadors fent el passadís als nostres rivals. Ara és la imatge del nostre bentornat Puyol besant la senyera la que ha quedat a les nostres retines. Amb una mica de sort, aquesta imatge podrà repetir-se avui.
Jo, de moment, dic un 0-2, gols d'Iniesta i de Messi. I vosaltres, què en dieu? Sigui el que sigui, cordeu-vos el cinturó, que ens ho passarem bé. Paraula de Pep.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada